25-9-09

Després d'atrevassar tota l'illa de Sumbawa en un trajecte que em va portar dos dies d'autobusos i ferrys, vaig arribar a l'illa de Flores. És l'illa que està just davant de l'illa de Komodo i l'interior de l'illa és molt inaccessible perquè la carretera ha de salvar desnivells brutals i moure's per allà és molt complicat. Per sort vaig conèixer dues noies holandeses que van fer que tots els trajectes fossin molt divertits i entretinguts.
És divertit això de conèixer gent. Sense saber-ho, quan viatges et converteixes una mica en ambaixador del teu país. Per exemple, les holanedeses van fer que encara tingués més ganes d'anar a aquest páis que mai he estat. Un polac superxerraire, em van despertar les ganes de visitar un país pel qual mai m'havia interessat. De la mateixa manera em passa amb Eslovènia, gràcies a una simpatiquíssima i preciosa eslovena i també gràcies al simpatiquíssim i preciós novio seu.
En canvi, no tinc cap ganes d'anar a donar un volt per Txèquia. Els pocs que he conegut no han provocat aquest efecte en mi. Més aviat, el contrari.
Jutjar tot un país per dues persones injust? Si, però és així.