No se m'acut lloc millor que la presó d'Alcatraz per desitjar-vos a tots...
BON NADAL!!!!!

20-12-2009

Poques coses m'han impressionat tant i això que n'havia vist mil imatges. Però el Golden Gate Bridge de San Francisco és espectacularment elegant, harmoniós, brutal, majestàtic,...(he pillat tots aquests adjectius del diccionari per què a mi només se m'acudien descripcions del tipus: toma pontarracacu, tulaflipes amb els totxacos, shicagalaperra,...)
Estic enganxat a tirar-li fotos: de dia, de nit, de sobre, de sota, amb boira, amb sol,... I quan més el miro més meravellós em sembla. Córrer per la bahia de San Francisco amb el Golden Gate de fondo és un d'aquells moments que sé que quan les recordi se'm posarà la pell de gallina.
Us he dit que m'agrada el Golden Gate?? Doncs m'agrada molt.

09-12-2009

RAROTONGA
Cook Island és un païs que està a la polinèsia, prop de les illes Fiji. Per entendre'ns, mirant el mapa una mica amunt i a la dreta de NZ,. Jo estic a la capital anomenada Rarotonga. És l'illa més gran i té 32 km de diàmetre. I descriure-la és molt fàcil: imagineu-vos una illa paradisíaca. Palmeres, sorra blanca, aigües blau turquesa,... L'únic que canvia respecte a les típiques imatges és que les dones que a l'aeroport venen a posar-te el collar de flors, li heu de sumar uns 100kg més de com us les imaginaveu.
Poca cosa més a dir. La felicitat és molt avorrida d'explicar.

27-11-2009

RAGLAN
El segon lloc on em podeu trobar si em perdo és Raglan. És un petit poble a l'illa nord de NZ a 2 hores de cotxe d'Auckland.
A la platja és pot fer surf, sempre que el Mar de Tasmània vulgui (no he vist mai cap mar amb tanta mala llet). A la bahia pots fer una sortida increïble amb kayak visitant tots les roques en formes de pancakes que voregen la costa. Anar amb bici fins a una cascada de 50 metres. Fer una increïble excursió fins pujar la muntanya Te To To d'on es pot veure tota la regió. Saltar a l'aigua des del footbridge, caminar per la quilomètrica i preciosa platja.
I si re de tot això et convenç, quedat a l'hamaca de l'hostal gaudint del sol, si és que els núvols el deixin sortir.

Visitant Nova Zelanda veus tantes coses tan precioses i maques que al final ja no valores cap dels paisatges. En definitiva: la bellesa satura. Ara entenc perquè s'acaben cansant de mi.

20-11-09

Ens acabem d'acomiadar amb els pares. I la veritat és que no ha estat gens trist, per què ens ho hem passat tant bé que encara portàvem l'alegria a sobre.
Ara començo a trobar-los a faltar.
Els tòpics potser fan ràbia, però no fallen. Casa teva és on són els teus. I durant aquests més, en tots els fantàstics motels on hem dormit, m'he sentit com a casa. Després de viatjar sol tant de temps i poder dir “bona nit pares” era brutal.
I parlant amb ells, he après moltes coses de la seva generació que m'agradaria posar en pràctica. Jo li he de donar mil voltes al cap abans de fer res i ells, tot i que era el primer viatja transoceànic i durant tants dies, des del primer moment semblava que eren “kiwis”!!
Van per feina. De fet, van tant per feina que m'acabo d'apalancar en un hostal d'on no em mourè durant una setmana per mirar de descansar una miqueta!!

Un petó molt fort guapus i ha estat simplement meravellós!!

L'ILLA SUD (I)

Per sort, hem anat a Nova Zelanda en l'època de les camàres digitals, per què sinó ens deixaríem tots els calers revelant els centenars de fotos que fem. I és que el paisatge de l'illa sud és sempre tant espectacular que tota l'estona tens la sensació que t'has d'emportar aquella imatge cap a casa. O sigui que el pare i jo anem com bojos tirant fotos (amb la mare d'apuntadora).
I no s'equivocaven: la del sud guanya a la del nord.

29-10-2009

Tots els kiwis són molt simpàtics i amb moltes ganes de xerrar. Sempre et pregunten si t'està agradant Nova Zelanda, per què els confirmis que realment és un país brutalment preciós. I sempre la conversa acaba amb la següent frase.
- No perdeu el temps aquí a l'illa del nord. La del sud.
Després de “malgastar” el temps durant una setmana, jutgeu vosaltres mateixos.

L'ANIVERSARI

24-10-2009

Els pares em van regalar un aniversari perfecte i sensacional: tot el dia de creuer per les Bay of Islands i sopar amb pastís d'aniversari inclós!! Són un sól!!
Moltes gràcies per les felicitacions i pròximament penjarem fotos de l'històric esdeveniment.

MALAISIA

A la pregunta formulada sobre què és el què anyoro? A part, evidentment de la família (encara que ara en tinc una part important aquí), i els amics aquí va un llistat de les coses tontes i menys tontes que s'enyoren:
- Un sofà (si pot ser el de casa millor)
- Poder cuinar alguna cosa
- El diari del diumenge (encara que per llegir la vida sencera del Millet quasi que no cal)
- La meva moto

Però per sobre de tot, es troba molt, molt a faltar fer unes rises. Unes rises que només pots fer amb aquells que et coneixen. Dir la primera txorrada que et passa pel cap i que no té cap sentit. I que els amics riguin (a vegades), i en diguin una encara més grossa i no poder evitar plorar de riure. Fer unes rises, vaja.

Estava escrivint: "Potser perque no estava en el programa, Malaisia m'ha sorpres tan positivament. La gent es encantadora i els paisatges tan de la selva com de les seves illes son sensacionals..."
He parat per que em faig rabia a mi mateix. Tot el que escric era cert, pero tot es tan sensacional, tan precios, tan magnific i tot va tan superbe que no m'aburreix descriure-ho. Per que tots els que em coneixeu, sabeu que ami el que mes m'agrada es "rajar" de tot i de tothom.
Per tant, he decidit canviar el sistema del blog. Jo anire penjant fotos i si algu se li acut alguna pregunta que la faci. Si us fa vergonya donar-vos a coneixer, poseu un nick i ja esta.
Per estalviar temps contestare directament la primera pregunta:
- Si, he conegut alguna noia i no, no he follat encara

Alguna pregunta mas? Alguna pregunta mes? Dema entrenament a les 11h.

9-10-2009

Sap greu dir-ho i simplificar d'aquesta manera, però Singapur no té gaire per veure. O jo no li vaig saber veure. I això que es una petita illa, però viu d'esquenes al mar i acabes tenint la sensació que és una mena centre comercial gegant. Això si, després de passar-me dos mesos al sudest asiàtic on totes les tendes (si és que se'ls pot anomenar així) tenen sempre els mateix 10 productes, fa ilusió tornar al capitalisme més salvatge amb l'aire acondicionat més brutal del món.

01-10-09

Esmorzar, snorkelling veient tortugues, taurons i l'elegantíssima i espectacular manta, dinar, navegar, nedar, navegar, mirar la posta de sol, sopar, dormir a la coberta envoltat de totes les estrelles imaginables,... I torna a començar: esmorzar, esnorkelling,... No em puc imaginar uns dies més perfectes.