20-11-09

Ens acabem d'acomiadar amb els pares. I la veritat és que no ha estat gens trist, per què ens ho hem passat tant bé que encara portàvem l'alegria a sobre.
Ara començo a trobar-los a faltar.
Els tòpics potser fan ràbia, però no fallen. Casa teva és on són els teus. I durant aquests més, en tots els fantàstics motels on hem dormit, m'he sentit com a casa. Després de viatjar sol tant de temps i poder dir “bona nit pares” era brutal.
I parlant amb ells, he après moltes coses de la seva generació que m'agradaria posar en pràctica. Jo li he de donar mil voltes al cap abans de fer res i ells, tot i que era el primer viatja transoceànic i durant tants dies, des del primer moment semblava que eren “kiwis”!!
Van per feina. De fet, van tant per feina que m'acabo d'apalancar en un hostal d'on no em mourè durant una setmana per mirar de descansar una miqueta!!

Un petó molt fort guapus i ha estat simplement meravellós!!

L'ILLA SUD (I)

Per sort, hem anat a Nova Zelanda en l'època de les camàres digitals, per què sinó ens deixaríem tots els calers revelant els centenars de fotos que fem. I és que el paisatge de l'illa sud és sempre tant espectacular que tota l'estona tens la sensació que t'has d'emportar aquella imatge cap a casa. O sigui que el pare i jo anem com bojos tirant fotos (amb la mare d'apuntadora).
I no s'equivocaven: la del sud guanya a la del nord.

29-10-2009

Tots els kiwis són molt simpàtics i amb moltes ganes de xerrar. Sempre et pregunten si t'està agradant Nova Zelanda, per què els confirmis que realment és un país brutalment preciós. I sempre la conversa acaba amb la següent frase.
- No perdeu el temps aquí a l'illa del nord. La del sud.
Després de “malgastar” el temps durant una setmana, jutgeu vosaltres mateixos.