L'ANIVERSARI

24-10-2009

Els pares em van regalar un aniversari perfecte i sensacional: tot el dia de creuer per les Bay of Islands i sopar amb pastís d'aniversari inclós!! Són un sól!!
Moltes gràcies per les felicitacions i pròximament penjarem fotos de l'històric esdeveniment.

MALAISIA

A la pregunta formulada sobre què és el què anyoro? A part, evidentment de la família (encara que ara en tinc una part important aquí), i els amics aquí va un llistat de les coses tontes i menys tontes que s'enyoren:
- Un sofà (si pot ser el de casa millor)
- Poder cuinar alguna cosa
- El diari del diumenge (encara que per llegir la vida sencera del Millet quasi que no cal)
- La meva moto

Però per sobre de tot, es troba molt, molt a faltar fer unes rises. Unes rises que només pots fer amb aquells que et coneixen. Dir la primera txorrada que et passa pel cap i que no té cap sentit. I que els amics riguin (a vegades), i en diguin una encara més grossa i no poder evitar plorar de riure. Fer unes rises, vaja.

Estava escrivint: "Potser perque no estava en el programa, Malaisia m'ha sorpres tan positivament. La gent es encantadora i els paisatges tan de la selva com de les seves illes son sensacionals..."
He parat per que em faig rabia a mi mateix. Tot el que escric era cert, pero tot es tan sensacional, tan precios, tan magnific i tot va tan superbe que no m'aburreix descriure-ho. Per que tots els que em coneixeu, sabeu que ami el que mes m'agrada es "rajar" de tot i de tothom.
Per tant, he decidit canviar el sistema del blog. Jo anire penjant fotos i si algu se li acut alguna pregunta que la faci. Si us fa vergonya donar-vos a coneixer, poseu un nick i ja esta.
Per estalviar temps contestare directament la primera pregunta:
- Si, he conegut alguna noia i no, no he follat encara

Alguna pregunta mas? Alguna pregunta mes? Dema entrenament a les 11h.

9-10-2009

Sap greu dir-ho i simplificar d'aquesta manera, però Singapur no té gaire per veure. O jo no li vaig saber veure. I això que es una petita illa, però viu d'esquenes al mar i acabes tenint la sensació que és una mena centre comercial gegant. Això si, després de passar-me dos mesos al sudest asiàtic on totes les tendes (si és que se'ls pot anomenar així) tenen sempre els mateix 10 productes, fa ilusió tornar al capitalisme més salvatge amb l'aire acondicionat més brutal del món.

01-10-09

Esmorzar, snorkelling veient tortugues, taurons i l'elegantíssima i espectacular manta, dinar, navegar, nedar, navegar, mirar la posta de sol, sopar, dormir a la coberta envoltat de totes les estrelles imaginables,... I torna a començar: esmorzar, esnorkelling,... No em puc imaginar uns dies més perfectes.

28-9-09

Quan més malparit és un animal més ens fascina. Que si els taurons, les serps, piranyes, cocodrils, etc,... Doncs aquí van unes dades per què us fascini una mica més el drac que porta el nom d'una illa al costat de Flores i que es reserva natural i una de les finalistes al concurs de les 7 meravelles del món: Komodo.
El drac de Komodo és caníval. Això vol dir que quan mora, els seus estimats amics i familiars se'l cruspeixen. A la saliva, te és més de 6 bactèries que poden matar a un búfal. Per sort no ha après a tirar sipiajos perquè sinó no estaria escrivint aquestes línies. I només sortir de l'ou, ràpidament han de trapar a l'arbre més pròxim per què si no la seva mare se'ls menja i es passen 5 anys als arbres fins que són prou grans per enfontrar-se a la resta de la tropa.
A que mola!!

02-10-2009

Arribar després d'un viatge increïblement espectacular en un petit vaixell durant 4 dies per les illes de Flores i Sumbawa i arribar a l'hotel i saber que al país on estàs ha tornat a patir un terrible terratrèmol et deixa glaçat.
Glaçat perquè ara que coneixes una mica aquest meravellós país i la seva fantàstica gent et sap molt greu. I més encara per la insistència en la tragèdia. Mai són justes les desgràcies, però sembla que Indonèsia ja ha complert el cupu amb escreix.
Ara aquell subtitular de “cap espanyol entre les víctimes” deixa de tenir sentit, per què et sents tan a prop d'aquesta gent com dels teus.

25-9-09

Després d'atrevassar tota l'illa de Sumbawa en un trajecte que em va portar dos dies d'autobusos i ferrys, vaig arribar a l'illa de Flores. És l'illa que està just davant de l'illa de Komodo i l'interior de l'illa és molt inaccessible perquè la carretera ha de salvar desnivells brutals i moure's per allà és molt complicat. Per sort vaig conèixer dues noies holandeses que van fer que tots els trajectes fossin molt divertits i entretinguts.
És divertit això de conèixer gent. Sense saber-ho, quan viatges et converteixes una mica en ambaixador del teu país. Per exemple, les holanedeses van fer que encara tingués més ganes d'anar a aquest páis que mai he estat. Un polac superxerraire, em van despertar les ganes de visitar un país pel qual mai m'havia interessat. De la mateixa manera em passa amb Eslovènia, gràcies a una simpatiquíssima i preciosa eslovena i també gràcies al simpatiquíssim i preciós novio seu.
En canvi, no tinc cap ganes d'anar a donar un volt per Txèquia. Els pocs que he conegut no han provocat aquest efecte en mi. Més aviat, el contrari.
Jutjar tot un país per dues persones injust? Si, però és així.

18-9-09

A Lombock hi ha el volcà Rinjani que és una de les atraccions turístiques de l'illa. Vaig contractar un trekking per pujar i baixar el dia següent. I la veritat és que, jo que sempre he estat home de platja, això de la muntanya té el seu què. Veure la posta de sol i a l'endemà llevar-te per veure com surt el sol per sobre el volcà és preciós. I més si no has hagut de carregar res, perquè ho portaven tot els probres portajadors!!!