jueves, 25 de febrero de 2010

25-2-10

Ell ho explica millor.



Un petó molt fort i ens veiem ben aviat!

martes, 23 de febrero de 2010

20-2-10

Ara si que puc contestar a la pregunta que tothom em fa. He vist llocs meravellosos, preciosos i a tot arreu he estat de conya. Però si hagué de tornar a un païs demà mateix aniria a Indonèsia.
I no marxaria mai de Puerto Escondido.





jueves, 18 de febrero de 2010

15-2-10

He tingut la sort de conviure aquests amb les comunitats de Chiapas. He pogut veure de prop la seva lluita que encara continua, he compartit els seus anels de llibertat, he gaudit de la seva generositat extraordinària quan et donen el poc que tenen,...
D'acoooord. Està bé. Tot això ho vaig veure en un documental que passaven a l'autobús, però es veuen bona gent.





domingo, 7 de febrero de 2010

7-2-10

Isla Mujeres és una preciosa i tranquila davant de Cancún. Respecte el nom, no sabia per què li van posar. I després d'estar 5 dies per aquí no he trobat cap dona que m'ho expliqués. Ni això ni res.

Una de les millors coses de viatjar és la sensació de llibertat absoluta. Cada dia et lleves i et preguntes:
- Gerard, què vols fer avui?
I tens tot el món els teus peus: pots anar a la platja, agafar el ferry, en bici, a fer snorkel, a un museu (no ha passat mai, però la possibilitat hi era). Només ho has de decidir.
Ahir el matí, després de més de 200 dies, com sempre em vaig llevar i em vaig preguntar:
- Gerard, què vols fer avui?
- Què vols fer avui? Què vols fer avui? Cansino amb la pregunteta dels collons. Què vull fer? Jo que sé què vull fer!!!! Pregunta-li a un altre i deixa'm en pau!!! Joder, macho, pesao con la preguntita.

Arribat a aquest punt crec que es podria dir que no trigaré gaire a tornar.
- D'això, ...després d'escriure el blogs, què vols fer?
- La mare que et va! Que me dejes! Por que siempre me ponen el más tonto al lao!! Diooossss!!!







miércoles, 3 de febrero de 2010

1--2-10

Los Angeles molt maco i San Diego també, però feia un fred que pela. O sigui que vaig decidir avançar el meu viatge cap a Mèxic DF, on fa un fred que pela, però amb una diferència, plou.
La veritat és que la ciutat és preciosa. I ara m'adono que trobava a faltar veure algun edifici que tingués més de 100 anys d'història (encara que estiguin tots torts).
I el millor de tot: parlo i m'entenen! Jo amb ells no gaire per què quan comencen amb chipotles, topopos i arrechas no en caço ni una.