10/8/2009

Ahir ens vam acomiadar de Tòkio i de Japó. I la veritat és que trobarem a faltar moltes coses d'aquest país. La puntualitat de tots els transports, (encara que no trobarem gens a faltar el maleït i complicat metro de Tòkio), saber que entris on entris menjaràs bé, la seva extrema i agradable educació, la sensació de tranquilitat que transmet el païs,...

Ara que començo a mirar-m'ho amb certa distància, una de les millor coses que té haver viatjat a Mongòlia i Japó és no entendre ni una paraula dels seus idiomes i que gaire bé no parlessin anglès. No entendre a ningú et fa anar més relaxat. Per exemple, quan estàs a un restaurant o al metro no entens les converses de la gent. Això és perfecte, perquè no sents els problemes ni les queixes de ningú (els catalans sempre ens estem queixant de tot) i vas molt més relaxat pel món. De fet, he entrat en aquell estadi dels viatges que quan esocltes algú parlant en català o castellà, procures sortir corrents cap a una altra direcció (ja exerceixo de català quan em connecto a la pàgina de l'Sport per veure que gran que és Guardiola i que inútil continua sent Laporta).