Les comparacions sempre són odioses, però Kyoto mola més. La ciutat en si, és preciosa, té barris àntics, altres de moderns, altres que no saps ni com classificar-los, un passeig al costat del riu on és un gust córrer isuar uns quants km,... Però sobretot, ens agrada més perquè els kyotencs van per la vida més relaxats. Els veus que van somrient pel camí, parlant amb colegues seus,... L'hostal on estem està a un barri a on els turistes no hi arriben i a tots els bars on entrem som l'especatcle. Es desviuen per atendre'ns bé i miren de fer petar la xerrada amb nosaltres amb lo poc que saben d'anglès. La primera nit vam conéixer a un matrimoni la mar de simpàtic que ens van convidar a uns sakes i ens vam fer un fart de riure.
Repeteixo: les comparacions són odioses però Kyoto flipa!!
PD: Ja veieu que el meu vocabulari per descriure les coses que m'agraden és molt ampli: mola, flipa, txana,... En canvi per criticar, trànquils que no se m'acaben els adjectius.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario